IN MEMORIAM: CLARET PAPIOL, SEMPRE AMB EL NAS D’OR

La setmana passada vam dir adeu a en Claret Papiol amb 71 anys, i encara se’ns fa difícil d’assumir. Se’n va una persona estimada, un referent del món del clown, però també un mestre de vida, d’aquells que, més que ensenyar, et transformen.

En Claret no era només un professor. Era un d’aquells éssers rars que barregen saviesa i ingenuïtat, profunditat i lleugeresa. Un pallasso d’ànima i de vocació, que portava el nas vermell com una bandera: de llibertat, de rebel·lia tendra, de compromís amb l’humor i amb la veritat escènica.

🎪 Trajectòria artístic

Claret Papiol es va formar en interpretació a Barcelona, Itàlia i París, aprofundint en disciplines com el mim corporal, el teatre físic i l’art del gest. El 1975, durant el servei militar, va iniciar una col·laboració amb Tortell Poltrona, amb qui va formar el duo Germans Poltrona, pioners en oferir espectacles de pallassos en català i en contribuir a la normalització cultural del país.

Als anys vuitanta va fundar la Companyia Còmica La Ganga, juntament amb Jordi Bardàvio i Xavier Soler. El 1988 va crear la seva pròpia companyia, Claret Clown, amb la qual va portar espectacles a diversos països d’Europa i Àfrica, destacant produccions com Karkagrankajadas (1989), Ple de Buit (1991) i K.O.L. 1714 (2013).

També va col·laborar amb companyies com Marduix Titelles, Teatre de la Claca, Big Wheel Theatre Company (Anglaterra) i Les Hommes en Noir (França). Va participar en la primera funció del Circ Cric amb carpa, l’any 1981, i va continuar col·laborant-hi al llarg dels anys.

Claret Papiol també va fer aportacions al món televisiu, treballant com a guionista i actor en programes com Fes Flash, Comic Adventures i El Capità Enciam, emesos a TVE2, TV3 i Euskal Telebista.

Amb un estil subtil, poètic i profundament humà, va participar en centenars de festivals internacionals, portant l’ofici de pallasso a escenaris de tot el món. El seu treball va ser reconegut tant per la crítica com pel públic, però ell sempre fugia dels focus:

“El millor premi és fer riure sense fer mal”, deia sovint.

🎓 Mestre de mestres

A Catalunya, en Claret va ser sobretot professor i formador de formadors. Durant més de 30 anys va impartir classes en escoles d’art escènic com La Casona, El Galliner i Memory, on va deixar una empremta inesborrable. El seu llegat viu en centenars d’alumnes, avui actors, actrius, educadors, terapeutes, persones que han après que fer riure és també una manera de fer bé.

La seva manera d’ensenyar era revolucionària. Feia servir el joc com a eina pedagògica, la vulnerabilitat com a força creativa. Tenia una habilitat única per fer fora la vergonya i convidar a explorar des del plaer, des de la curiositat, des de l’autenticitat.

Fins al 28 de març de 2025, encara compartia aula i escenari amb els estudiants del Cicle Formatiu. Va treballar fins al darrer moment amb la mateixa passió i respecte per l’ofici.

🏅 El Nas d’Or… i molt més

El 2018, el Festival Internacional de Pallassos de Cornellà li va atorgar el Nas d’Or, el màxim reconeixement a la trajectòria d’un pallasso a casa nostra. Però per a nosaltres, Claret, vas guanyar molts més premis:

• 🏆 Premi al professor que ens feia perdre la vergonya i guanyar llibertat.
• 🏆 Premi al “Menys és més”, lema que feies teu i que converties en poesia escènica.
• 🏆 Premi al mestre que avisava quan baixava del tren (i que sempre deixava bon record).
• 🏆 Premi a la tendresa, a l’humor fi, a la mirada juganera.
• 🏆 Premi al company que sabia que una classe també podia ser una funció.

💛 Gràcies, Claret

Ens queda el teu exemple, la teva manera de mirar i de fer. Ens queda aquella frase teva que ara pren tot el sentit:

“Menys és més”

Gràcies per ensenyar-nos que el clown no és disfressa, sinó essència. Que la rialla pot ser dignitat, i que darrere del nas vermell hi pot haver una gran veritat humana.

Per sempre més, en Claret Papiol portarà el Nas d’Or.
I nosaltres, el cor ple d’agraïment.